Excepciones a la excepcionalidad

Excepcional: Que se aparta de lo ordinario, o que ocurre rara vez [2a. acepción del diccionario de la RAE].

No siempre se cumple a rajatabla la excepcionalidad cultural que comentaba en el post La excepcionalidad de la comunicación cultural. Por suerte existen excepciones. Pocas pero suficientes como para poder demostrar que también es posible hacer una publicidad que vaya más allá de la mera información.

Una publicidad inteligente capaz de sorprender a los usuarios habituales.

Una publicidad persuasiva capaz de movilizar a los potenciales usuarios.  

Haciéndolo además sin olvidar que ha de ser capaz de equilibrar intereses contrapuestos: despertar el interés de un nuevo público sin alejar a los consumidores habituales.

Siendo coherente con el anterior post, ilustraré éste con dos buenos ejemplos internacionales de publicidad realmente creativa, uno del Van Gogh Museum de Amsterdam y otro del Moderna Museet de Estocolmo. 

El primero, de la agencia Duval Gillaume (Bruselas), se utilizó para promocionar la cafetería del museo.

comunicacion_del_patrimonio

El segundo lo creó la agencia Storåkers McCann (Estocolmo) para promocionar la última semana de la exposición de Andy Warhol.   

comunicacion_del_patrimonio

Creo que sobran los comentarios.  

Por desgracia, éste es el adjetivo que caracteriza el 1% de la comunicación publicitaria editada por los museos y atractivos patrimoniales de nuestro país.

4 comentarios

Añade el tuyo

La publicitat informativa o denotativa s’ha d’adreçar al públic habitual del bé patrimonial en qüestió però no serveix a l’hora de captar nous visitants. De fet, quantes vegades rebem un tríptic tan ple d’informació que gairebé ni el mirem? I si el tríptic ja explica què podem veure en un museu, on queda la seducció?

L’exemple de la tassa de cafè respon a un model de publicitat intel·ligent que apel·la al coneixement del públic i desperta la curiositat ja que hom vol saber com és aquest espai que porta a terme accions tan creatives.

Fer accions transgressores com el curtmetratge del MNAC que apareix en el post següent (https://www.comunicacionpatrimonio.net/?p=1171) ha de servir perquè el públic amant de la feina ben feta senti empatia pel bé patrimonial i vulgui conèixer-lo d’aprop. Però això sí, les accions de comunicació han d’evitar ofendre als sectors més conservadors de la població sempre que es destinin al públic en general. Un exemple d’un cartell adreçat al públic en general que alguns van considerar ofensiu o immoral és un dels finalistes del concurs de cartells de la Patum de Berga de l’any passat (http://www.bergactual.com/wp-content/uploads/2009/04/cartell-patum.jpg).

Per tant, s’ha d’apostar per una publicitat creativa que sigui capaç de persuadir però que no es consideri una ofensa respecte el bé cultural, que no esdevingui una mofa vers allò que l’artista va crear. Si bé campanyes com les del publicista Oliviero Toscani aconsegueixen notorietat perquè generen una gran polèmica, no crec que aquest sigui el camí que ha de seguir la publicitat que anuncia béns culturals que, des del meu punt de vista, es mereixen un respecte que en propici la conservació. S’ha de ser creatiu però seguint uns paràmetres que no desprestigiïn el producte patrimonial.

Hola Alba, he mirat aquest cartell que comentes de la Patum de Berga i el problema no és tant el seu tarannà ofensiu per alguns sectors, més aviat té a veure amb la gratuïtat de la imatge. Quina relació creativa té una parella despullada amb una festa del foc com la Patum?

Bona tarda,

M’ha semblat vertaderament excepcional (tant per la seva originalitat, com per la seva qualitat) l’anunci de la cafeteria del museu Van Gogh. Em sembla realment encertat i és més que evident que està pensat per un públic amb cert coneixement cultural, com ara pot ser la vida del propi artista.

Penso sincerament que la publicitat és una eina molt valuosa que les empreses han de saber utilitzar. És igual si aquestes empreses són públiques o privades, o si són museus o productores de bens de consum de consum. Ja hem aprés els diferents tipus de publicitat que hi ha, i no sempre aquesta té com a objectiu vendre un producte, doncs, utilitzem-la també per cridar visitants per als museus i per difondre la cultura.

Crec que existeix encara massa estancament en aquest sector, i es pensa que és suficient amb la informació sobre les exposicions per atraure als visitants. S’ha d’innovar i invertir en publicitat, però en publicitat de la bona.

Deja un comentario