La mirada octubre’15

“Hi ha museus que acaben amb l’objecte com a destinació final. Comença i acaba amb el mateix objecte amb una mirada curta. Senzillament, l’objecte, presentat com a tal, és bonic i prou. Per exemple, una Mare de Déu, romànica, és preciosa. Pots exposar una Mare de Déu romànica, però no explicaràs tota la cosmovisió a l’època romànica, ni tot el fonament de fe, ni tot el sistema de creences complexes que influïa en la forma de creure amb Déu o amb la Verge al s. X o XI, m’explico? Nosaltres diríem: si tenim una Mare de Déu, romànica, hauríem d’explicar tot això, perquè, no acaba amb l’objecte la història que volem explicar sinó que tot just comença. És la gran diferència entre un museu que ensenya coses i, un museu que intenta explicar significats. Nosaltres no ensenyem coses, no volem ensenyar coses, volem ensenyar significats.”

Pep Fornés

Antropólogo y director del Museu Etnològic de Barcelona

Deja un comentario